Intersecció
No és només el cel el que s'atura quan cau la nit. Tot plegat, el sostre i les estrelles fan complicitat amb el soroll dels silencis. Amb la calma de trobar la teva respiració al meu costat i sentir la pau que es transmet dins de la teva mirada amagada. Somriure llunyà, que s'insinua des de dins del somnis. Però la nit ha de seguir fins aleshores i continuar immòbil en un instant, el mateix en el que torna a començar.
posted by Karla @ 2:08 p.m.
3 Comments:
oh how pretty! who wrote it? i love the night, and the silence.
ash, no entiendo nada. qué bonito template. besitos.
me gusta mas ahora que le dijitess al justes que tu lo escribitess! besitos
Publicar un comentario
<< Home